Com s'ha de traduir “j'y tiens”? O bé “c'est en train de”, o encara més, “laper” i “éfleurer”? Com es pot trobar la millor paraula, aquella que capta i transmet el significat de la llengua original? Aquests són alguns dels reptes a què es van afrontar els participants del XX Seminari de Traducció Poètica, que cada any organitza la Institució de les Lletres Catalanes al Centre de Natura i Art de Farrera de Pallars i que, amb tretze anys d'història, s'ha convertit en tot un referent en els cenacles poètics del país.
Una sèrie de traductors –Anna Casassas i Núria Mirabet, entre d'altres–, així com poetes –Elies Barberà, Sònia Moll i Vinyet Panyella–, van ser els encarregats aquest cap de setmana de traduir els versos d'Oscarine Bosquet, David Lespiau i Jean-Luc Sarré, tres veus de temàtiques i registres ben diversos. Jean-Luc Sarré (Orà, 1944), és autor de més de vint poemaris; entre els quals, La chambre (1986), una obra sobre la impossibilitat del poeta de copsar una realitat que se li fa esquiva. Oscarine Bosquet (Marsella, 1964), fa una poesia de caire compromès, amb poemaris com ara Participe present (2009), en què denuncia els mecanismes perversos de la colonització. Per acabar, David Lespiau (Baiona, 1969), opta per una poesia altament intel·lectual i hermètica, de vegades escrita en microtextos, que ha estat traduïda als Estats Units.
Article complert de Valèria Gaillard